Qüestió d’imatge

La imatge personal és una característica fonamental en la societat actual. Sempre ho ha estat, encara que en altres temps només afectara a les classes altes i no assolira la generalització que observem en els nostres dies. I un dels àmbits on el cultiu de la imatge ha adquirit una importància decisiva és entre la classe política. Cert és que una persona pot ser ben plantada o malgirbada, guapa o lletja, coixa o amb berrugues a la cara, segons haja obrat la natura, i que això no constitueix cap mèrit o demèrit perquè ningú n’és responsable, a tot estirar és una pura qüestió de genètica. Però també és cert que les persones menys agraciades sempre han intentat dissimular els seus “defectes” (unes cames lletges, la calvície, una panxa voluminosa...) amb trucs diversos (roba ampla, barrets, faldes o pantalons llargs, etc.) i, pel contrari, les més afavorides per la natura sempre han tendit a mostrar als altres les seues “virtuts” (roba cenyida, escots generosos...) Qüestió d’estètica, d’imatge personal, com es deia al principi.

Per això sorprén l’actitud del nostre alcalde, el Sr. Ibor. Tots coneixem la seua aparença física i fóra lògic esperar una certa prudència en l’ús de la seua imatge. I, en canvi, en els últims temps la imatge de l’alcalde ha sigut omnipresent en els mitjans de comunicació i, de manera exagerada, en el Butlletí d’Informació Municipal (BIM) que, no ho oblidem, paguem entre tots. En els darrers números és pràcticament impossible trobar alguna fotografia amb persones en què no aparega el primer regidor. Té igual que siga una carrera ciclista, una visita a l’institut, un acte faller o l’adoració nocturna. Sempre se’l pot trobar en primera fila. Deu ser una consigna, no pot ser casualitat. I posats a vore el costat positiu, tampoc ens podem queixar. Imaginem-nos com seria una translació sonora del BIM amb una veu tan característica com la seua.

És evident que el nostre alcalde és un entusiasta de la imatge en un sentit ben ample i que té tendència a acaparar-la i publicitar-la de manera compulsiva. Si s’entra en la web de l’Ajuntament es pot llegir en la seua biografia que actualment, a més d’exercir la seua professió d’advocat i d’ostentar l’alcaldia de Paiporta és: a) President de la Comissió d’Immigració i de Relacions amb la Unió Europea de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP); b) Portaveu en la Mancomunitat de l’Horta Sud; c) Conseller del Consorci TDT de Torrent; d) President del Consell de Salut del departament 9 de l’Hospital General; e) representant de la FVMP en la Mesa de Solidaritat autonòmica; f) representant de la FVMP en el Consell del Voluntariat; g) membre de l’EMTRE (Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus); h) membre de l’EMSHI (Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics); i) diputat provincial. I la web municipal acaba amb un inquietant etcètera. O aquest senyor no sap delegar o intenta estar en molts llocs per a fer-se “visible” o millor “posar-se en valor”, una expressió que entusiasma als polítics populars. Qüestió d’imatge, al capdavall. El que costa d’entendre és com pot suportar tota aquesta càrrega de faena pública (i fer-la bé) i compaginar-la amb la seua professió d’advocat en exercici. És realment digna d’admiració la seua capacitat de treball.

Una de les penúltimes notícies aparegudes en els mitjans amb ell de protagonista va ser la seua presa de possessió del càrrec de diputat provincial. I que, a més, ho fera en valencià. Sí, el Sr. Ibor en valencià! Deu ser qüestió d’imatge o de fer-se el simpàtic davant del Sr. Rus, president de la Diputació. Perquè la seua pràctica al poble s’ha caracteritzat per un monolingüisme bel·ligerant, pràcticament un abertzale castellanista. De manera metòdica, qualsevol escrit o correu electrònic que se li adrece com a alcalde en valencià és respost en castellà, infringint no només allò que estableix la llei sinó també la més elemental norma d’educació i de cortesia. Com a persona particular té dret a usar l’idioma que més li plaga però com a alcalde no. Si algun amable lector en té dubtes, que entre a la pàgina de l’Ajuntament (http://www.aytopaiporta.es). Si s’entra en la versió valenciana les pestanyes de l’esquerra estan, lògicament, en valencià. Però si cliques en la pestanya de l’alcalde (l’única, per cert, que té fotografia), per art de màgia totes les pestanyes que estaven en valencià passen a estar en castellà. Deuen ser misteris de la informàtica que al revés mai passen.

Qüestió d’imatge es deia al principi. Com dir unes coses en la campanya electoral i a les poques setmanes actuar en sentit contrari al promés. La pràctica supressió de les ajudes a les famílies per als llibres de text o l’intent de suprimir part de l’Escola d’Adults es fan a finals de juliol perquè ningú s’entere. Per no parlar de la pujada de més d’un 200% de la taxa del fem de l’EMTRE (del qual forma part el Sr. Ibor) I contra tot pronòstic, hi ha hagut mobilitzacions contra les seues polítiques en ple estiu que l’han fet recular parcialment. I ha eixit als periòdics, cosa que no li agrada gens quan la notícia no li és favorable. També deu ser una qüestió d’imatge la resposta als incidents dels primers dies de festes, on l’Ajuntament es despenja amb una nota oficial memorable que (només hi ha versió castellana) comença així: Ante las noticias aparecidas sobre incidentes en el Recinto Ferial... Sobren els comentaris d’unes festes on l’Ajuntament només ofereix als ciutadans, i als jóvens en particular, un botellòdrom i discomòbil. Per a després, com a donzella ofesa, limitar els horaris i l’accés a l’alcohol després dels incidents. Potser esperava que la joventut jugara al parxís i beguera només aigua en les carpes. Això sí, unes carpes ben boniques. Deu ser qüestió d’imatge.

                                                                       Josep Fuster

LES FESTES DEL PP. DE L'OCURRÈNCIA A LA INCOMPETÈNCIA PASSANT PER LA IMPROVISACIÓ.

A través del programa de festes els polítics de l'oposició hem tingut notícies de les activiats programades per l'equip del govern  per a les festes d'enguany.

Fins i tot, alguna activitat com el cine el poble no ha sabut la programació fins el mateix moment de la pel·lícula.

Cap comissió, cap reunió preparatòria, cap oferiment als altres grups per aportar propostes.

Este PP només que te ocurrències i fa improvisacions. De vegades l'ixen bé, en la majoria dels casos, un desastre.

El PP de Paiporta ens te ja acostumats al seu autobombo i propanganda.

L'alcalde en el saluda diu que seran unes festes de cost 0 euros per a l'Ajuntament. El regidor de festes diu que costaran 160.000 euros. Qui diu la veritat?. Segurament  cap.

La idea d'un recinte ferial amb barracons gestionats per les associacions de Paiporta està funcionant en molts pobles de la comarca. En el nostre cas, l'Ajuntament del PP ha convertit el recinte ferial en un gran "botellón" cada any més gran i amb més participació i amb poques expectatives.

L'Ajuntament començà organitzant concerts amb grups locals i verbenes amb orquestres però enguany la seua participació s'ha reduït a la discomòbil que es repetix cada nit com l'allioli que únicament compta amb els decibelis per cridar l'atenció i que molesta més que altra cosa. Dels quatre mil o cinc mil visitants de cada nit que calcula l'Ajuntament, escassament un centenar es manté davant de la discomòbil més de cinc minuts.

Cal recordar que la Regidoria de festes convoca a totes les associacions per demanar barracó, organitza una reunió preparatòria, organitza el sorteig dels barrancons, s'encarrega de contactar amb l'empresa. És per tant la regidoria de festes qui organitza i coordina, fixa les normes i els horaris del recinte ferial.

El dia 8 d'agost quan ja s'havien tancat tots els barracons, sobre les 5 de la matinada es va produir una agressió a una jove i posteriorment durant unes hores diferents altercats que acabaren amb cinc persones detingudes i 31 persones ferides.

El dia 9 d'agost el regidor de festes convoca a totes les associacions que tenen barracó en el recinte ferial i amb un discurs autoritari pareix que vol traspassar totes les responsabilitats dels actes a les associacions presents. De fet, fa signar als responsables de cada associació les noves normes (improvisades) que a partir d'eixe dia estaran vigent. Canvi d'horaris i amenaça de multes de 1.500 euros a les casetes que incomplisquen les normes. Fent amics, vamos.

Una altra ocurrència dels responsables municipals és voler culpabilitzar a la "gentola" que ve de fora de tots els fets ocorreguts. Molts dels presents manifesten que gran part dels participants en els fets són veïns de Paiporta

En eixa mateixa reunió un grapat de representants de les associacions li recorden al regidor que la presència de la policia és escassa, que quan la necessiten tarden en acudir i que després d'acabar la seua presència és nul·la, per la qual cosa moltes de les persones han de passar la nit en el barracó per a que no els furten durant la nit. De fet durant la reunió una de les associacions es va enterar que havien entrat en el seu barracó i fet malbé totes les coses que tenien en les neveres durant la nit anterior

I públicament l'alcalde va manifestar que d'eixes coses ells no s'enteren . Vaja pareix s'enteren de les coses que volen enterar-se.

En eixa reunió no es va pactar res, el regidor de festes va imposar i va voler fer resposables a les associacions de la seua incompetència i ho va voler fer amb males maneres.  Arribà a acusar a les associacions de vendre "matarates" i "alcohol de garrafó"  a preus populars.

Pareix ser que ara l'alcalde vol fer-nos creure que en eixa reunió era on es fan les propostes per a les festes i critica a Compromís per anar i no fer-les.

Li recordem a l'alcalde que a eixa reunió no es va convocar a Compromís ni a cap representant de l'oposició. Que si volen propostes, convoquen reunions preparatòries prèvies, convoquen comissions i ahí les prepararem i les portarem.

La seua incompetència la volen traslladar als altres.

Els agrada l'autobombo i la propaganda, dir que han passat per les festes 2-3 milions de persones. Sense preocupar-se de res més.

Els ha passat en el recinte ferial, els passarà, també, amb els bous. Enguany tenim bous per dalt del cap. El bous provoquen concentracions de gent, molta gent que genera molèsties per als veïnat. En les festes s'ha de buscar un equilibri. Quan es sobrepassa eixe equilibri sorgixen els problemes i es quan este ajuntament del PP improvisa. Cal pensar abans. Pensar en un model de poble, amb unes festes amb diversitat d'activitats: lúdiques, culturals, musicals, esportives, .... que siguen participatives i que al mateix temps no generen molèsties a qui vulga descansar.

Hàbits democràtics de Compromís per Paiporta

Compromís és una força política que va nàixer ara fa uns anys de la unió d’objectius comuns, de transformar  la diferència en riquesa democràtica i, sobretot, de la necessitat comuna de creure en una democràcia real de país.

Després de les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig s'ha donat un canvi significatiu en el panorama polític de Paiporta i del País Valencià. Compromís és ja la tercera força política a Paiporta i també al parlament valencià. Hem aconseguit il·lusionar a molts paiportins i paiportines, que han confiat en nosaltres. Aquesta nova espenta de vots i regidors genera un compromís clar, que compartim moltes persones: les que ja estem fartes d’haver de suportar que els governants es dediquen a jugar amb el nostre futur sense importar-los el més mínim la nostra opinió.

Nosaltres estem en política perquè volem millorar el teixit social del poble. El missatge que hem rebut de les persones que ens han votat és de continuar fent una oposició ferma i valenta. Així serà. Al mateix temps farem totes les propostes “en positiu” perquè l’objectiu no és emprenyar al poder sinó que la ciutadania i el poble de Paiporta visquen millor cada dia.

És costós trencar la dinàmica dels partits tradicionals, acomodats en velles postures: per què semblen sords a les reclamacions cada volta més clares de salut democràtica de la societat? Compromís no volem ser un partit polític convencional. Volem servir de veu als moviments socials que canviaran les coses. Compromís és una forma diferent de fer política. La nostra base són les persones compromeses i, fidels a este compromís, concretarem una pràctica política basada en la participació dels col·lectius i de les demandes ciutadanes. Ens plantegem que la classe política ha de recuperar la confiança de la població en l'acció política i, per damunt de tot, ha d’abanderar propostes sòlides i noves dirigides a la consecució de la justícia social i de regeneració del territori. Hem d’aconseguir que l'Ajuntament faça un ajust pressupostari sense que els serveis socials disminuïsquen. Cal estalviar, això sí, les despeses prescindibles. Cal millorar la gestió municipal i s’han d’optimitzar els recursos que tenim.

Compromís per Paiporta en fi, ens proposem recuperar el sentit de la política com un instrument de transformació i gestió pública col·lectiva, la qual cosa donarà resposta a les necessitats més pròximes i a les grans aspiracions de les persones i de la societat civil a les quals representem.

No defraudarem.

Article publicat al BIM del mes d'agost de 2011

NUCLEAR NO, RENOVABLES SI

Desde todo Compromís, tanto por la Plataforma Tanquem Cofrents como por otras organizaciones reclamamos el cierre inmediato de la central nuclear de Cofrentes, ya que el pasado mes de mayo de 2011 caducó su licencia de explotación. Ayer, sábado, 9 de abril, fuimos a la manifestación miles de personas preocupadas por el medio ambiente y por la salud de las personas. Debemos saber que la Central Nuclear de Cofrents, en los últimos 10 años ha tenido 102 “sucesos” que afectaban a la seguridad. Y que el emplazamiento donde está situada es una zona de intensidad sísmica mediana y en un lugar donde hay que sumar el riesgo que suponen los embalses de agua. Sería nefasto para todos los valencianos que ocurriera una alarma nuclear como en Chernóbil o como en Japón. En España la electricidad de origen nuclear aporta un 20% del total generando grandes emisiones de CO2 y de residuos radioactivos, y siendo la energía más cara y cada día más cara por la tendencia a la subida del precio del uranio ya que la riqueza del mineral uranio cada vez es menor. Además, todo el uranio que se utiliza en España procede de otros países. Mientras que en España la electricidad de energías renovables aportan entre el 35% y el 40% del total. Desarrollando las energías renovables se puede prescindir de toda la de energía nuclear con verdaderas politicas estatales y no alargándolo más años como hace el PSOE de ZP. Por otro lado, Mariano Rajoy, un presidente del PP que no sabe leer sus notas para salir de la crisis (las cuales son las mismas medidas que las de ZP) dice que  “La energía nuclear es más barata y más limpia a día de hoy” para mantener Cofrentes, junto con Garoña (Burgos) abiertas. Una mentira tan grande como que las nucleares no explotan, ni dan radiactividad a su alrededor. Justamente estas dos centrales deben ser cerradas porque son las que tienen los mayores historiales de incidencias negativas. 

Queremos el cierre de la Nuclear, porqué es un grave problema para la calidad de vida, para el medio ambiente y para un desarrollo realmente sostenible. Nosotros queremos impulsar políticas verdes porque las energías alternativas generan más puestos de trabajo que las energías sucias. Generan niveles más elevados de eficiencia, abaratamiento de costes y mayor competitividad. Implican estimular nuevas tecnologías y nuevos sectores industriales en donde los valencianos podríamos ser líderes.  

La persistencia de la energía nuclear es una permanente excusa para no impulsar más decididamente las alternativas. Una justificación inaceptable para retrasar la transición hacia una economía más limpia, más eficiente y más viable. Los recursos económicos inmensos que implica al mantenimiento de la nuclear no estarán disponibles para las alternativas. La nuclear es el principal freno que impide avanzar hacia las energías renovable y hacia una economía más eficiente y limpia.

BLASCO FICHA A VICENTE IBOR, EL ALCALDE DE PAIPORTA Y AL ABOGADO PRIETO PALAZÓN

EL ALCALDE DE PAIPORTA Y EL ABOGADO PRIETO PALAZÓN SON ABOGADOS DE BLASCO. Recordamos que nuestro grupo había denunciado al alcalde Vicente Ibor ante la Fiscalia por las presuntas irregularidades en la adjudicación de contratos de la asesoría jurídica a Prieto Palazón. Afirmamos sin lugar a dudas que ahora será más la notoria la amistad que se tiene este dúo dinámico.


Video de la denuncia a Ibor:

Blasco al mismo tiempo está denunciado por las presuntas irregularidades en las subvenciones a ong's, el dinero el cual se utilizaba para comprar y alquilar pisos.

COMPROMÍS PER PAIPORTA PRESENTA LA SEUA CANDIDATURA PER A LES PROPERES ELECCIONS MUNICIPALS COM OPCIÓ DE GOVERN

· Més d’un centenar i mig de persones van fer costat a la llista municipal que la coalició Compromís per Paiporta ha presentat per a les eleccions del proper 22 de maig, encapçalada per l’actual regidora Isabel Martín.

La nova seu de la coalició va ser el lloc on es va celebrar la presentació, en la que, a més de la candidata a l’alcaldia Isabel Martín, va intervindre el número dos de la llista municipal, Pep Val.

Tots van estar acompanyats pel candidat de Compromís a l'Ajuntament de València, Joan Ribó i per Enric Morera, diputat i candidat de la coalició a la Generalitat Valenciana.

Pep Val, va ressaltar el treball fet en els últims quatre anys “treball difícil de resumir en pocs minuts”, però que segons va explicar “correspon a una oposició responsable, basada en el nostre programa i les nostres idees, i un control estret de les actuacions de l'equip de govern”.

La candidata a l’alcaldia, Isabel Martín, va avançar algunes de les idees bàsiques “i realistes” del programa electoral de Compromís del que va dir “anirà enfocat a construir una Paiporta sostenible, respectuosa amb el medi ambient i on la cultura, l’educació i el benestar social siguen els pilars fonamentals”, programa que va qualificar com “programa de futur”. També va ressaltar que la llista municipal “està conformada per homes i dones molt preparades i capacitades per dur endavant eixes propostes”.

Martín va concloure que “la presència de Compromís a l’Ajuntament serà necessària i decisiva, però que sobretot serà, una opció de govern”.

Enric Morera, va incidir en que les llistes municipals de la coalició volen un país de primera categoria per “poder recuperar la democràcia per als ciutadans” perquè “la política no és per a folrar-se, sinó per a fer un servei”. Morera va anunciar que “la gent de Compromís ha de canviar el model d'economia especulativa per una economia verda, sostenible i participada”.

Amb açò va coincidir també Ribó, que va incidir en la importància de les energies renovables i va tornar a demanar “el tancament de les centrals nuclears, entre d’elles la de Cofrents, per a que no passe el drama del Japó”.

La igualdad no es un sueño, es una meta

Un error de pensamiento de nuestra mente, de nuestra cultura y de nuestra sociedad es decir que es un "sueño" a todo aquello que queremos conseguir.

El simple hecho de utilizar la palabra "sueño" hace que aceptemos que lo que pretendemos está distanciado de la realidad. Cuando no es una simple fantasía de nuestra imaginación, sino más bien una clara necesidad de nosotros mismos.

En verdad, todas nuestras necesidades son metas realizables mediante un proceso de acciones. Es una meta tanto sobrevivir como morir con una jubilación digna...

Siendo hoy el Día Internacional de la Mujer, la igualdad se ha vuelto principalmente una meta social, laboral y cultural reclamado internacionalmente. Con ello todas las sociedades de este mundo deben de mejorar en materia de igualdad y no utilizar a ésta como una mercancía del hombre y/o del sistema. Pues en todas las sociedades las mujeres no disponen de las mismas oportunidades que los hombres.
En diferentes sociedades las mujeres no tienen opción a una educación, ni a la libertad de movimiento y/o del pensamiento. En la mayoría de sociedades, incluida nuestra democracia monárquica, no se invierte en pro de la igualdad de oportunidades. Las mujeres reciben una retribución inferior al hombre sin causa intelectual aparente. Si hablamos físicamente pasa lo mismo; el deporte de élite femenino está ridiculizado por nuestro sistema. ¿Tendrá las mismas oportunidades amigas mías que quieren ser jugadoras de fútbol profesional y otras que quieren ser boxeadoras? ¿Podrán almenos intentarlo?
Judicialmente son las principales victimas, la mayoría mudas, del acoso laboral y familiar. También son explotadas legalmente por empresas de limpieza y/o explotadas ilegalmente por mafias del sexo.
En nuestras casas la vida familiar no llega a ser tan igualitario, en gran medida son las mujeres las que se vuelcan por las tareas de la casa y por la educación de los hijos. No tiene por qué ser de este modo... Los hombres se pueden volcar a esa colaboración familiar e incluso a que ellos mismos despierten de la situación a sus queridas mujeres y amigas de su inconsciencia como personas.
No podemos aceptar, ni argumentar, que es por naturaleza femenina y/o por el hecho de que la historia lo hiciera así. La igualdad no es un sueño, es una meta para todos.
La solución, la meta y el cambio para posibilitar que las mujeres ocupen en la sociedad del siglo XXI el lugar justo que le corresponde está en nosotros mismos y en el mismo gobierno.

Víctor Manuel Gil

DEMASIADO PARA TAN POCAS LÍNEAS

Artículo publicado en el BIM de marzo

En este número tocaba hablar del presupuesto municipal, ya que hace poco más de un mes que se aprobó en pleno (con los únicos votos favorables del PP) y creemos conveniente que la ciudadanía esté al tanto de como el gobierno municipal gasta el dinero del contribuyente. Pero hace tan solo unos días desde el área de comunicación e imagen del Ayuntamiento de Paiporta (esa que se encarga de proyectar la imagen de nuestro alcalde al exterior, perdón quería decir de nuestro pueblo) se nos comunicó que el BIM cambiaba el formato y que a partir de ahora los grupos de la oposición únicamente tendríamos espacio cada 3 o 4 números y además con una considerable reducción cuantitativa, pasando de poder escribir 72 líneas a tan solo 50 con un tamaño diminuto de letra, como podrán comprobar si es que han tenido paciencia para llegar hasta aquí.

Así que claro, nos hicimos las siguientes preguntas ¿cómo contar todo lo relativo al presupuesto municipal en tan solo 50 líneas?, ¿cómo explicar en tan poco espacio la gran reducción que el equipo de gobierno ha hecho en el presupuesto y en áreas como educación, deportes y, la más importante en estos críticos momentos, fomento de empleo?, ¿cómo explicar que el gobierno municipal del PP dedica el mismo presupuesto a educación que a órganos de gobierno (sueldos de concejales, chóferes, guardaespaldas, asesoras, protocolo, etc.)?, ¿cómo contarles que el PP se ha negado a aceptar nuestra propuesta de reducir jornales de concejales y grupos para recuperar la partida de ayuda a ong’s que ellos mismos eliminaron?. Pero bien pensado, ¿para qué aburrirles con cifras y porcentajes cuando a final de año comprobaremos nuevamente que el gobierno de Ibor no gasta el presupuesto tal y como acuerda en pleno?, ¿para qué decirles pues, que casi 4 millones de euros del presupuesto anual se modifican para pagar fiestas o gasto jurídico, entre otros? … Demasiadas cifras para tan pocas líneas.

Otro tema que habíamos barajado para este espacio y que lamentablemente está de actualidad, es el de la situación escolar. Como bien sabrán tenemos todo un centro desplazado a otro municipio a la espera de tener un nuevo edificio en el que poder estudiar dignamente. También tenemos otro centro dando clases en unos tristes barracones a la espera de que construyan su propio colegio. Pero no crean que el tener un colegio con tabiques y techo es un lujo, porque ahí están los viejos centros escolares (instituto incluido) con sus achaques: goteras, ventanas que se caen en plena clase, aulas multi-multi-usos, más barracones…. Así que para contar la paciencia que están teniendo con todo esto padres y madres, profesorado, equipo directivo y sobre todo alumnado haría falta un BIM entero… de nuevo, demasiados desperfectos para tan pocas líneas.

Podríamos también aprovechar este espacio para hablar de promesas incumplidas. Para preguntarle a nuestro alcalde ¿dónde está ese comedor social que antes del verano de 2.009 iba a estar en marcha?. ¿Cuándo podremos estrenar el nuevo Centro de Salud?, ¿no iba a ser en noviembre pasado?. ¿Cuándo comenzarán las obras del Plan Confianza?, ¿cuando la crisis haya pasado?. Y, ¿qué ha sido del Pacto por la educación, la cultura y la integración social?... En fin, demasiadas promesas para tan pocas líneas, ¿verdad?.

Pero estamos además en Fallas y quizás no apetezca tampoco hablar de la cruda realidad. La realidad de que hay ya 2.800 parados en Paiporta y de que quienes aún conservan su empleo penden de un hilo. Por lo que mejor no pensar en todo ello y en que desde el gobierno municipal poco o nada se hace para salir de este profundo bache (poco para los que no son familia directa del equipo de gobierno, claro está…). Ni que decir tiene pues que demasiado desempleo para tan pocas líneas.

Pensamos entonces que para estas fechas josefinas sería más llevadero hablar del día a día en la política municipal. Pero en ese caso tocaría hablar del continuo ninguneo al cual el equipo de gobierno somete a los miembros de la oposición. De cómo el gobierno popular convoca reuniones de un día para otro; de cómo las mesas de contratación (esas en las que se decide que empresas se quedan las obras y contratos municipales) se celebran a media mañana para poner trabas a la participación y capacidad de control de los concejales que no formamos parte del gobierno; de cómo Ibor nos quita el voto, e incluso la palabra en alguna ocasión, en las mesas de negociación (esas en las que se confecciona la plantilla laboral del Ayuntamiento); o de cómo el PP ha convertido el pleno municipal en un circo en el que con mucho arte malabar dejan fuera cualquier propuesta del resto de grupos.… pensábamos contarles todo esto, pero demasiado despotismo para tan pocas líneas.

De Paiporta a la Lluna

Fa 40 anys, diuen, que l'home va trepitjar la Lluna i va deixar la seua petjada sobre la superfície del satèl·lit. Encara que són molts els que afirmen que allò va ser un muntatge realitzat en uns estudis cinematogràfics, no seré jo qui pose en dubte si allò va ser real o només va ser una burla cap a un món al que es pretenia tindre entretingut en aquell delicat moment. El que si és cert és que al llarg dels temps s'han inventat milers d'històries amb l'únic fi de mantindre engalipat al ciutadà.

Així, de la mateixa manera i quasi amb la mateixa destresa que la major potència mundial va posar en escena l'arribada de l'home a la Lluna, el nostre país va posar en escena el gran pel·liculó de la transició a la democràcia, pel·liculó que va comptar amb un gran nombre d'actors d’elevat prestigi, que marcaren les nostres vides i que, encara ara, continuen marcant-la amb magistrals mostres de talent escenificades davant multitud de ciutadans, que convertits ara en mers espectadors, aplaudeixen o esbronquen depenent dels seus gustos cinematogràfics.

Durant aquests anys hem pogut veure tot tipus de gèneres, inclòs desgraciadament el bèl·lic. Recorden aquella cruel seqüència protagonitzada pel famós “Trio de las Azores”?

Però les modes canvien i les escenes ara són molt més glamouroses. Els galants llueixen elegants vestits de Milano i les dames combinen el roig amb esplèndides bosses de Luis Vuitton. Els actors, viuen a cos de rei amb els dividends obtinguts en taquilla, i mentrestant, en els carrerons de la ciutat les rates i les panderoles ronden entorn de les escombraries.

No obstant això, aquesta dissertació sobre realitat o ficció és molt real en les nostres vides quotidianes. Se'ns convida a participar en la vida política dipositant un vot en una urna de cristall (eixa entrada adquirida en la taquilla del cinema i que lliurem al acomodador a l'entrar a la sala) i se'ns conta una bonica pel·lícula carregada d'argument i fantasia. Però quan la cinta va rodant veiem que la trama no és més que un engany amb trist desenllaç.

Paiporta no anava a ser menys i també té la seua pròpia producció cinematogràfica, i no de baix cost precisament. Sota el títol, “Les 100 propostes” i amb un pressupost anual de més de setze milions d'euros s'està rodant una quatrilogía avorrida i d'insuls desenllaç, d'eixes que quan acaben et preguntes, ja ha acabat o m'he quedat adormida i estan fent un intermedi?

I és que en el tràiler promocional se'ns va anunciar que la trama tindria lloc en un enclavament meravellós, net, verd, accessible i amb gran varietat d'escenaris. L'argument anava a ser variat i els protagonistes (en aquest cas els ciutadans) anaven a veure's immersos en un fum d'activitats i aventures. Segons els productors, la saga anava a generar milions d'euros que pagarien el cost de producció i deixarien a més beneficis al municipi, a Paiporta.

Però en lloc d'açò estem veient (anem ja per la segona part) una fotografia depriment, amb escenes rodades al costat de contenidors plens de fem o en solars bruts i àrids i on els primers plànols sempre són de l'únic protagonista, l'alcalde del poble. Els beneficis encara no els hem vist i el més greu és que per on ha passat l’equip de rodatge sembla com si hagueren filmat “La Guerra de les Galaxies” (miren sinó com ha quedat l’Avinguda de la Independència). El film no està tenint més que pèrdues econòmiques, de fet va a començar el rodatge de la tercera part i no sabem encara si podran pagar la cadira de la directora escènica, això si, ací els actors també tenen un bon caché.

Potser ara no quede més remei que engolir-se el final de la saga, però els recomane que dins de dos anys compren entrades per a un film diferent.


Isabel Martín Gómez
Regidora Compromís Paiporta
http://compromispaiporta.blogspot.com/

SOCIETAT DE RISCOS? : WIFI A PAIPORTA

Fa vint anys que el sociòleg alemany Ulrich Beck definia la Societat del Risc: "Fase de desenvolupament de la societat moderna on els riscos socials, polítics, econòmics i industrials tendeixen cada vegada més a escapar a les institucions de control i protecció de la societat industrial".

Esta societat del risc té una sèrie d'efectes negatius (denominats "nous riscos"), derivats del desenvolupament de la tecnologia i dels actuals sistemes de producció i consum en les societats postindustrials.

Els "nous riscos" són responsables de catàstrofes com la de Seveso, Bophal i Txernobyl. Crisis alimentàries: els pollastres belgues (Dioxines), les vaques boges (EBB) i la grip dels pollastres. Incerteses, possibles efectes a llarg termini i riscos difícilment controlables derivats de l'energia nuclear, energia elèctrica (línies d’alta tensió, subestacions elèctriques i transformadors), enginyeria genètica, substàncies químiques, tecnologia alimentària i farmacològica, telefonia cel·lular, internet sense fil, .... etcètera.

Els responsables polítics s'escuden en les INCERTESES per a no actuar en casos en què una acció preventiva, guiada pel PRINCIPI DE PRECAUCIÓ, seria l'aconsellable.

És cert que els riscos formen part de la vida i que no pot pensar-se en la seua eliminació completa, però en qualsevol cas haurien de ser els exposats a possibles danys els que decidiren si accepten o no tal exposició. L'última paraula haurien de tindre-la sempre aquells als que es posa en situació de risc; en la nostra societat actual, les qüestions de risc no són tècniques, sinó POLÍTIQUES.

El PRINCIPI DE PRECAUCIÓ podria resumir-se en que: "S'evitarà la introducció al medi ambient de substàncies i d'energies, quan hi haja indicis significatius, que esta acció tindrà efectes perjudicials cap als ecosistemes i les persones, tot i que no es disposa de proves concloents de la relació causal entre les fonts de les substàncies o energies i els possibles perjudicis".

De ser conceptuat com un principi ambiental, el principi de precaució ha passat a tindre la protecció de la salut humana com un dels seus principals eixos.
La Constitució Europea diu: "la política mediambiental de la Unió contribuirà entre altres objectius, a protegir la salut de les persones. Es basarà en el Principi de Precaució i d'acció preventiva".

El Principi de Precaució pot ser-nos útil per a qüestionar la legitimitat amb què les autoritats decideixen sobre qüestions que ens afecten tots. Ja que el problema fonamental plantejat pel Principi de Precaució no seria tant el de la falta de coneixements, com el de la falta de credibilitat dels experts i responsables públics davant de l'escenari d'un possible problema sanitari. El Principi de Precaució constituiria una peça important a l'hora de proporcionar a la societat civil una via per a exigir als governs i a la indústria responsabilitats per les seues accions.

El Parlament Europeu (www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?) en la seua Resolució sobre la Revisió Intermèdia del Pla d'Acció Europeu sobre Medi Ambient i Salut 2004-2010, Procediment 2007/2552 (INI), de data 04/09/2008 reconeix que la radiació electromagnètica de les emissions de la telefonia mòbil, les emissions UMTS-WIFI-WIMAX-BLUETOOTH, i el telèfon de base fixa "DECT", comporten un perill per a la salut, al manifestar gran interés per l'informe internacional Bioiniciativa (www.bioinitiative.org), que resumeix més de 1.500 estudis dedicats a este tema.

Demana al Consell que modifique la seua Recomanació 1.999/519/CE, ja que els límits d'exposició establits per al públic han quedat obsolets al no tindre en compte l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, les recomanacions de l'Agència Europea del Medi Ambient, les normes d'emissió mes exigents adoptades per Bèlgica, Itàlia o Àustria i no abordar la qüestió dels grups vulnerables.

Que hem de fer a Paiporta amb la tecnologia WIFI? aplicar la Resolució del Parlament Europeu i posar en pràctica l'ordenança reguladora d'instal·lacions d'antenes de telefonia mòbil, que ens vam dotar els paiportins/es el passat 25/09/2008. Ordenança realitzada pels tècnics municipals, la Universitat de València, els Grups Polítics de l'Ajuntament i el col·lectiu ANTENA NO. La col·laboració entre els grups polítics i el col·lectiu dura ja tres anys. Este consens ha de continuar i així protegir a la població més vulnerable: dones embarassades, xiquets i els nostres majors.

Com a responsables polítics, en qualsevol acord que adopte l'Ajuntament, hem de complir els articles 152 i 174 del Tractat de la CE, que advoquen per un alt nivell de protecció de la salut humana i del medi ambient.

Alfred Ramos i Rausell

COMPROMÍS PER PAIPORTA

Las ocurrencias de un alcalde en una fría tarde de febrero

Hay frases que pronunciadas con acierto en algún momento de la vida se convierten en clásicos de la literatura. Frases de las que echamos mano a veces cuando queremos ilustrar alguna crítica o alabanza.

Poco afortunado fue sin embargo el señor Ibor al pronunciar en la prensa y con cara sonriente: “En épocas de crisis se ha demostrado que se produce un aumento de delitos contra la propiedad”

Así al alcalde de Paiporta, para paliar el problema de la crisis, del hambre y del desahucio, se le ha ocurrido la brillante idea de decir ante la prensa que aumentará la plantilla de policía…

Después de decir que el municipio es muy tranquilo asegura que “nos tenemos que adelantar a los acontecimientos” y por ello afirma que ha elaborado un plan de prevención porque Paiporta “tiene que prevenir estas situaciones antes de que ocurran”.

Parece que el poder ciega la mente. ¿Cómo se puede decir que ante el hambre represión? ¿Cómo se puede ser tan poco sutil a la hora de tratar el problema de la crisis, el paro y la pobreza?

“¿Qué hará la gente cuando no pueda comer?”, se pregunta el ilustre letrado.

Solía decir mi abuela haciendo referencia a los años de la guerra que “en Valencia no se pasa hambre” claro que, en aquellos tiempos Valencia estaba plagada de fértil huerta y la policía estaba enzarzada en otros asuntos represivos. Ahora en la huerta valenciana solo hay ladrillo y éste para un poco duro para comer.

Triste, es triste comprobar como el pueblo se vuelca y deposita su confianza en personas que solo piensan en su ego personal, personas que solo dejan ver su imagen exterior enfundadas en perfectos trajes temiendo que la pobreza pueda dejar alguna salpicadura de suciedad en ellos.

En otro de los párrafos de la nota de prensa el señor Ibor nos dice “nos ha tocado vivir la peor época” y justifica su afirmación, porque “hemos heredado una herencia de cinco millones de euros de deudas del anterior gobierno socialista”.

Esta frase la repite tantas veces que ha llegado casi a hacerla célebre. Pero si bien es cierto que el Ayuntamiento arrastra una importante deuda desde antaño, no es menos cierto que él y su equipo hacen poco para paliarla, y no voy a volver a decir lo de los desmesurados sueldos y lo del despilfarro de su área de comunicación e imagen. Solamente le pido al alcalde que gire la vista al pasado, no al lejano pues ese ya sé que no lo quieren recordar, le pido que gire la cabeza al pasado más inmediato, al de hace apenas dos años cuando orgulloso alzó el bastón de mando y pronunció aquella otra célebre frase de su historial “hoy es el día más importante de mi vida” ¿certera? sí, para él sí, pero para Paiporta éste no fue un día importante. Mientras el pueblo ve mermar día a día su poder adquisitivo y la educación se hunde por las grietas, la deuda de las arcas no merma, ¿dónde se invierte? ¿en más policías quizás? ¿en imagen? ¿en toros? ¿en paripé?

Señor Ibor, cuando el pueblo no pueda comer va a necesitar algo más que policía, va a necesitar un poco de sensibilidad y humanidad.

“Se puede tener por compañera la fantasía, pero se debe tener como guía a la razón.
Samuel Johnson (1709-1784)
Escritor inglés”


Isabel Martín Gómez
Regidora Compromís per Paiporta

Article al BIM: UN ANY

Un any és el temps que ha passat des de les passades eleccions municipals.
Un any és el temps que ha tingut el govern municipal per començar a solucionar els problemes del poble.
Un any és el temps que he dedicat a fer oposició constructiva i fiscalitzadora a l’Ajuntament.

Oposició fiscalitzadora. Perquè durant aquest any he tractat de fer un exhaustiu control de totes les actuacions de l’equip de govern.
En un ajuntament com el nostre, amb tants greus problemes econòmics, em va semblar una frivolitat per part del Govern del PP els sous desmesurats que ells mateixos s’adjudicaren i la contractació d’una assessora per a Vicente Ibor, encara que ens la varen vendre com assessora de l’Ajuntament. I així ho vaig manifestar amb el meu vot en contra d’aquestes mesures tan poc respectuoses amb les arques municipals.
Vaig denunciar el conveni subscrit entre l’Ajuntament i l’empresa de recollida de roba Humana People to People, per estar aquesta empresa sota sospita d’activitats il·lícites i per no ser una entitat sense finalitats lucratives. Crec que tenim un compromís amb el nostre poble de salvaguarda de l’honorabilitat del mateix, posant molta cura en l’elecció de les empreses i/o associacions amb les que treballem. Perquè el nom de Paiporta no s’ha de veure en el punt de mira de cap activitat dubtosa.
No em va agradar el canvi d’imatge corporatiu que va fer el Partit Popular, canviant el color roig pel blau. Han volgut esborrar la història d’un poble d’esquerres.
He demanat insistentment la xifra exacta del romanent negatiu de tresoreria, és a dir, del que es deu als proveïdors. S’ha publicat que eren 4,5 milions d’euros, però en la última comissió d’hisenda la interventora va dir que rondaven els 2,5 milions... molta diferència de milions.

Oposició constructiva. Perquè durant aquest any he realitzat i presentat nombroses propostes per millorar el poble. Propostes i mocions que han sigut acceptades en alguns casos, però que desafortunadament han quedat en el calaix en molts més, perquè “una cosa és el que ens diuen i una altra el que fan”.
Propostes elaborades, com la referent a l’Escola d’Adults de Paiporta. Perquè considere que Paiporta necessita un nou centre on siga possible obtindre el Graduat en Educació Secundària. Un nou centre amb instal·lacions adequades i amb una ampla oferta d’ensenyaments i tallers. També en matèria educativa vaig demanar ajudes per educació infantil, ajudes que aquest any ja podran gaudir els xiquets de 5 anys.
He estat al costat de diferents col·lectius per tal de portar les seues inquietuds a l’Ajuntament. Col·lectius com el d’Antena No, amb el que he treballat les seues al·legacions per tal de tindre una ordenança que protegisca el màxim possible a la ciutadania. Col·lectius com l’Associació de Víctimes del Metro, amb ells he demanat responsabilitats i mesures a la Generalitat, desafortunadament el PP no va recolzar les seues demandes. I continue treballant cada mes amb Interampa per dur endavant el Pacte per l’Educació.
Dies enrere hem rebut a casa el desorbitant rebut de l’IBI, la contribució. Fa uns mesos vaig demanar en la comissió d’Hisenda que es reduira el coeficient per tal de compensar la gran pujada de la base impositiva. Aquesta petició va caure en sac trencat donat que segons el president de la comissió “l’Ajuntament ha de recaptar”.
Des de sempre he pensat que la joventut estava desatesa i oblidada a Paiporta. Per això una de les primeres propostes que vaig fer va ser la posada en marxa del Consell de la Joventut i la dotació d’un espai per ells (Casa de la Joventut).
I si la Joventut està desatesa no ho estan menys els infants. Per ells i per tal de recuperar algunes tradicions vaig presentar una proposta perquè a les festes populars s’organitzara una Jornada de Jocs Populars. Crec que estes festes podrem gaudir de jocs com el Pic i Pala o La Mare Carabassera.
Fa un any vaig denunciar l’estat de diverses fonts del poble. No s’estava realitzant el pertinent control per evitar la legionel·losi. Després d’un any la cosa continua igual o pitjor, ja que ni tan sols es mantenen en un estat mínim de neteja. Només cal anar a visitar la font de Villa Amparo. Qualsevol dia els veïns de la zona agafen el tifus.
A principis d’any el ple va aprovar la moció que vaig presentar per ficar en marxa l’Oficina de Promoció i Ús del Valencià. Continue a l’espera de que es faça realitat. També continue esperant que es convoque el Concurs de Relats Curts per fomentar la igualtat entre homes i dones que vaig plantejar aportant fins i tot un model de bases. La data fixada era el 25 de novembre...
He demanat moltes vegades que es neteje el barranc com cal, no ficant el fem baix l’estora. Però tothom sap que la neteja en general deixa molt que desitjar a Paiporta.

Hi han altres propostes que no puc enumerar per falta d’espai (em queden 7 línies), insignificants per alguns però importants per a altres veïns i veïnes.

Com podeu veure, la meua il·lusió està en el treball per el meu poble, treball en el qual participa molta més gent compromesa amb Paiporta i amb les mateixes inquietuds. Estic orgullosa de treballar per la millora de Paiporta i és una satisfacció veure que gràcies a les propostes que faig des de la meua tasca de regidora, aquesta millora es produeix; encara que siga amb un xicotet gra de sorra...

Queden 3 anys.... imagineu tot el que puc continuar fent.

Les dos torres

No és únicament el títol de la segona part de l’obra de J.R.R. Tolkien, és també com es coneix el macro-projecte urbanístic que el nostre alcalde té ideat dur a terme en Paiporta.

Segons es va publicar en premsa (així és com ens hem assabentat els membres de l’oposició) el nou PAI s’ubicarà, si no aconseguim aturar-lo, en els 400.000 m2 situats entre les vies del metro, el terme de Picanya i el cementeri vell. Es tracta d’una ampla zona d’horta amb tarongers i xicotets camps per a collites de tot tipus (faves, espinacs, raïm,...).

A més a més de totes les vivendes que un PAI d’eixes característiques comportaria, el nostre alcalde ha imaginat eixa zona amb dos grans torres de 30 altures (cal assenyalar que el PGOU de Paiporta fixa l’altura màxima en 6 plantes). El més inquietant de tot això és que per a Ibor el més meravellós del projecte és que des de l’àtic de les torres “es podrà veure Eivissa en els dies clars”.
Però, quin paisatge vorem els que ens quedem “per darrere”?.

És clar que un nou projecte urbanístic no és cap prioritat per un poble que compta ja amb 23.000 habitants i dos PAI’s inacabats que situarà a la població en els pròxims anys en vora els 30.000 habitants. Un poble on els serveis bàsics (centre de salut, col·legis, dotacions culturals i altres centres socials) són insuficients o inexistents. Ha de quedar clar que les dotacions que s’habiliten en eixa zona seran per als nous veïns i veïnes d’eixa zona, i no serviran per pal·liar el dèficit que ja n’hi ha al poble.

L’alcalde planteja com principal motiu per dur a terme aquest projecte la necessitat de soterrar les vies del metro.
Segons ell, ha aconseguit que la Conselleria d’Infraestructures assumisca (només) el 50% del cost del soterrament, així que l’altre 50% l’haurà d’assumir la nostra població, i la manera de fer-ho és mitjançant els beneficis econòmics que suposadament reportaria aquest projecte als promotors de l’obra.
Però, no es troba actualment la construcció en una greu situació que te bona part de l’obra paralitzada?.

I què passaria si el dia de demà des de la Generalitat ens plantejaren que el cost d’un nou centre de salut o d’un nou col·legi s’haguera d’assumir al 50% entre la Conselleria corresponent i el nostre Ajuntament?. No és de veres que a ningú ens semblaria bé?.

Per això, si donem per fet que el soterrament de les vies és una necessitat imperiosa, el que hem d’exigir els veïns i el nostre alcalde al govern de la Generalitat és que siga la Conselleria la que assumisca el 100% del cost del soterrament.
No demanava Ibor quan estava en l’oposició a l’anterior alcalde que “se batiera el cobre con quien hiciera falta”?.

És planteja també, per part d’Ibor, que aquest projecte acabarà amb la necessitat de vivenda de VPO a Paiporta (VPO ja no és sinònim de vivenda assequible).
No seria més senzill fer un estudi de les vivendes buides que n’hi ha al poble (que no són poques) i fixar mesures per evitar l’especulació?.

També, i aprofitant que s’ha posat en marxa el Fòrum de Participació Ciutadana, estaria bé que s’obrigués un debat sobre quin model de poble volem els paiportins.
Volem viure en una ciutat dormitori on cada vegada estem més disgregats i distanciats? O volem un poble amb un creixement sostenible i equilibrat?.

Està a les nostres mans tindre el poble que volem i no el model de poble que els senyors de gris projecten només per fer negoci.
No anem doncs a estar esperant que el Sr. Ibor vaja fent, anem a movilitzar-nos, i li exigirem que treballe per millorar la qualitat de vida dels paiportins i paiportines.
Perquè Volem Paiporta.

Diuen que quan més alt es puja més gran és la caiguda, i en aquest cas, l’alcalde s’ha pujat a un gratacels.

Isabel Martín Gómez
Portaveu grup EU-Bloc

IBOR SEGUINT ELS PASSOS DE BAS

Després de set mesos de govern popular a l’Ajuntament comprovem com el Sr. Ibor segueix els passos del seu predecesor el Sr. Bas. En alguns aspectes el supera, en el pitjor sentit de la paraula.

El sentit general que es respira al poble de Paiporta és que no ha canviat res absolutament. Ha canviat el partit i les persones que ara governen però els problemas són els mateixos i les solucions també, cap. I no han canviat tampoc les formes, després de set mesos de govern el Sr. Ibor ha aconseguit que ara moltes persones pensem que encara farà bo al Sr. Bas

Un mitjà de comunicación municipal com el BIM s’ha convertit en mans del sr. Ibor en una plataforma publicitària de la seua persona. En eixir el BIM s’ha convertit en un entreteniment municipal comptar totes les seus fotografíes.

Encara no portava sis mesos i ja havia despedit a la primera treballadora de l’ajuntament i ara ja ha rebaixat molts dels sous dels treballadors i treballadores de l’ajuntament quan en les seues primeres declaracions com alcalde deia tot el contrari. Això pareix que es va a convertir en regla: Deia una cosa i fa tot el contrari.

Pareix com si el sr Ibor vulga utilitzar l’alcaldia de Paiporta per a l’ascensió en el seu partit i que s’ho imaginava meteòric (a l’estil de l’alcaldessa de Torrent). D’ací a Madrid en quatre dies i mentre la casa per agranar.

I tot això amb una campanya en la qual encara el sr. Ibor responsabilitza de tots els mals a l’anterior govern del sr. Bas. Segurament és el recurs fácil d’aquell que no troba massa recolzament ni de treball, ni d’idees entre els seus propis regidors i regidores. Als sis mesos ja ha canviat les competències d’una regidoria, la de joventut. I què ha fet el regidor en aquests sis mesos? No se sap (Cobrar tots els mesos al final de mes, sí). Tant és així que el sr. Ibor busca fora dels seus el recolzament i les idees necessàries per disimular el punt mort de la seua gestió. Se suposa que sabrà recompensar-los.

Preocupat únicament per fer una campanya d’imatge, el sr. Ibor se n’oblida de les coses importants:

- Què passa amb l’institut nou?

- Què passa amb els nous barracons a les escoles?

- Què passa amb l’escola d’adults?

- Què passa amb l’Ambulatori?

- Què passa amb la piscina?

- Què passa amb els solars del carrer Mestre Serrano?

- Qui solucionarà el caos de l’oficina d’Urbanisme en l’ajuntament?

- Què passa amb l’arreplega de fem i la neteja del poble?

- Què passa amb la programació cultural?

- Què passa amb el caos circulatori?

- Quan pensa presentar els pressupostos per a l’any 2008?

- Què pensa el sr. Ibor de veritat quan diu que vol soterrar les vies del metro?

I tot això ens preocupa perquè a pesar d’haver presentat moltes propostes, el sr. Ibor i el seu govern están en un altre lloc. Pensen que del que es tracta és de controlar, desinformar, donar una visió deformada de la realitat que beneficie els seus.

Des del grup municipal d’EU-BLOC exigim que canvie. Que canvi d’actitud, s’arremangue i es fique en faena. Si la fa bé els ciutadans el recompensaran però si ho continua fent mal també els ciutadans sabran comunicar-li-ho.

Bloc Nacionalista Valencià de Paiporta