SOCIETAT DE RISCOS? : WIFI A PAIPORTA
Fa vint anys que el sociòleg alemany Ulrich Beck definia la Societat del Risc: "Fase de desenvolupament de la societat moderna on els riscos socials, polítics, econòmics i industrials tendeixen cada vegada més a escapar a les institucions de control i protecció de la societat industrial".
Esta societat del risc té una sèrie d'efectes negatius (denominats "nous riscos"), derivats del desenvolupament de la tecnologia i dels actuals sistemes de producció i consum en les societats postindustrials.
Els "nous riscos" són responsables de catàstrofes com la de Seveso, Bophal i Txernobyl. Crisis alimentàries: els pollastres belgues (Dioxines), les vaques boges (EBB) i la grip dels pollastres. Incerteses, possibles efectes a llarg termini i riscos difícilment controlables derivats de l'energia nuclear, energia elèctrica (línies d’alta tensió, subestacions elèctriques i transformadors), enginyeria genètica, substàncies químiques, tecnologia alimentària i farmacològica, telefonia cel·lular, internet sense fil, .... etcètera.
Els responsables polítics s'escuden en les INCERTESES per a no actuar en casos en què una acció preventiva, guiada pel PRINCIPI DE PRECAUCIÓ, seria l'aconsellable.
És cert que els riscos formen part de la vida i que no pot pensar-se en la seua eliminació completa, però en qualsevol cas haurien de ser els exposats a possibles danys els que decidiren si accepten o no tal exposició. L'última paraula haurien de tindre-la sempre aquells als que es posa en situació de risc; en la nostra societat actual, les qüestions de risc no són tècniques, sinó POLÍTIQUES.
El PRINCIPI DE PRECAUCIÓ podria resumir-se en que: "S'evitarà la introducció al medi ambient de substàncies i d'energies, quan hi haja indicis significatius, que esta acció tindrà efectes perjudicials cap als ecosistemes i les persones, tot i que no es disposa de proves concloents de la relació causal entre les fonts de les substàncies o energies i els possibles perjudicis".
De ser conceptuat com un principi ambiental, el principi de precaució ha passat a tindre la protecció de la salut humana com un dels seus principals eixos.
La Constitució Europea diu: "la política mediambiental de la Unió contribuirà entre altres objectius, a protegir la salut de les persones. Es basarà en el Principi de Precaució i d'acció preventiva".
El Principi de Precaució pot ser-nos útil per a qüestionar la legitimitat amb què les autoritats decideixen sobre qüestions que ens afecten tots. Ja que el problema fonamental plantejat pel Principi de Precaució no seria tant el de la falta de coneixements, com el de la falta de credibilitat dels experts i responsables públics davant de l'escenari d'un possible problema sanitari. El Principi de Precaució constituiria una peça important a l'hora de proporcionar a la societat civil una via per a exigir als governs i a la indústria responsabilitats per les seues accions.
El Parlament Europeu (www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?) en la seua Resolució sobre la Revisió Intermèdia del Pla d'Acció Europeu sobre Medi Ambient i Salut 2004-2010, Procediment 2007/2552 (INI), de data 04/09/2008 reconeix que la radiació electromagnètica de les emissions de la telefonia mòbil, les emissions UMTS-WIFI-WIMAX-BLUETOOTH, i el telèfon de base fixa "DECT", comporten un perill per a la salut, al manifestar gran interés per l'informe internacional Bioiniciativa (www.bioinitiative.org), que resumeix més de 1.500 estudis dedicats a este tema.
Demana al Consell que modifique la seua Recomanació 1.999/519/CE, ja que els límits d'exposició establits per al públic han quedat obsolets al no tindre en compte l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, les recomanacions de l'Agència Europea del Medi Ambient, les normes d'emissió mes exigents adoptades per Bèlgica, Itàlia o Àustria i no abordar la qüestió dels grups vulnerables.
Que hem de fer a Paiporta amb la tecnologia WIFI? aplicar la Resolució del Parlament Europeu i posar en pràctica l'ordenança reguladora d'instal·lacions d'antenes de telefonia mòbil, que ens vam dotar els paiportins/es el passat 25/09/2008. Ordenança realitzada pels tècnics municipals, la Universitat de València, els Grups Polítics de l'Ajuntament i el col·lectiu ANTENA NO. La col·laboració entre els grups polítics i el col·lectiu dura ja tres anys. Este consens ha de continuar i així protegir a la població més vulnerable: dones embarassades, xiquets i els nostres majors.
Com a responsables polítics, en qualsevol acord que adopte l'Ajuntament, hem de complir els articles 152 i 174 del Tractat de la CE, que advoquen per un alt nivell de protecció de la salut humana i del medi ambient.
Esta societat del risc té una sèrie d'efectes negatius (denominats "nous riscos"), derivats del desenvolupament de la tecnologia i dels actuals sistemes de producció i consum en les societats postindustrials.
Els "nous riscos" són responsables de catàstrofes com la de Seveso, Bophal i Txernobyl. Crisis alimentàries: els pollastres belgues (Dioxines), les vaques boges (EBB) i la grip dels pollastres. Incerteses, possibles efectes a llarg termini i riscos difícilment controlables derivats de l'energia nuclear, energia elèctrica (línies d’alta tensió, subestacions elèctriques i transformadors), enginyeria genètica, substàncies químiques, tecnologia alimentària i farmacològica, telefonia cel·lular, internet sense fil, .... etcètera.
Els responsables polítics s'escuden en les INCERTESES per a no actuar en casos en què una acció preventiva, guiada pel PRINCIPI DE PRECAUCIÓ, seria l'aconsellable.
És cert que els riscos formen part de la vida i que no pot pensar-se en la seua eliminació completa, però en qualsevol cas haurien de ser els exposats a possibles danys els que decidiren si accepten o no tal exposició. L'última paraula haurien de tindre-la sempre aquells als que es posa en situació de risc; en la nostra societat actual, les qüestions de risc no són tècniques, sinó POLÍTIQUES.
El PRINCIPI DE PRECAUCIÓ podria resumir-se en que: "S'evitarà la introducció al medi ambient de substàncies i d'energies, quan hi haja indicis significatius, que esta acció tindrà efectes perjudicials cap als ecosistemes i les persones, tot i que no es disposa de proves concloents de la relació causal entre les fonts de les substàncies o energies i els possibles perjudicis".
De ser conceptuat com un principi ambiental, el principi de precaució ha passat a tindre la protecció de la salut humana com un dels seus principals eixos.
La Constitució Europea diu: "la política mediambiental de la Unió contribuirà entre altres objectius, a protegir la salut de les persones. Es basarà en el Principi de Precaució i d'acció preventiva".
El Principi de Precaució pot ser-nos útil per a qüestionar la legitimitat amb què les autoritats decideixen sobre qüestions que ens afecten tots. Ja que el problema fonamental plantejat pel Principi de Precaució no seria tant el de la falta de coneixements, com el de la falta de credibilitat dels experts i responsables públics davant de l'escenari d'un possible problema sanitari. El Principi de Precaució constituiria una peça important a l'hora de proporcionar a la societat civil una via per a exigir als governs i a la indústria responsabilitats per les seues accions.
El Parlament Europeu (www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?) en la seua Resolució sobre la Revisió Intermèdia del Pla d'Acció Europeu sobre Medi Ambient i Salut 2004-2010, Procediment 2007/2552 (INI), de data 04/09/2008 reconeix que la radiació electromagnètica de les emissions de la telefonia mòbil, les emissions UMTS-WIFI-WIMAX-BLUETOOTH, i el telèfon de base fixa "DECT", comporten un perill per a la salut, al manifestar gran interés per l'informe internacional Bioiniciativa (www.bioinitiative.org), que resumeix més de 1.500 estudis dedicats a este tema.
Demana al Consell que modifique la seua Recomanació 1.999/519/CE, ja que els límits d'exposició establits per al públic han quedat obsolets al no tindre en compte l'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, les recomanacions de l'Agència Europea del Medi Ambient, les normes d'emissió mes exigents adoptades per Bèlgica, Itàlia o Àustria i no abordar la qüestió dels grups vulnerables.
Que hem de fer a Paiporta amb la tecnologia WIFI? aplicar la Resolució del Parlament Europeu i posar en pràctica l'ordenança reguladora d'instal·lacions d'antenes de telefonia mòbil, que ens vam dotar els paiportins/es el passat 25/09/2008. Ordenança realitzada pels tècnics municipals, la Universitat de València, els Grups Polítics de l'Ajuntament i el col·lectiu ANTENA NO. La col·laboració entre els grups polítics i el col·lectiu dura ja tres anys. Este consens ha de continuar i així protegir a la població més vulnerable: dones embarassades, xiquets i els nostres majors.
Com a responsables polítics, en qualsevol acord que adopte l'Ajuntament, hem de complir els articles 152 i 174 del Tractat de la CE, que advoquen per un alt nivell de protecció de la salut humana i del medi ambient.
Alfred Ramos i Rausell
COMPROMÍS PER PAIPORTA
Publicar un comentario