De Paiporta a la Lluna
Fa 40 anys, diuen, que l'home va trepitjar la Lluna i va deixar la seua petjada sobre la superfície del satèl·lit. Encara que són molts els que afirmen que allò va ser un muntatge realitzat en uns estudis cinematogràfics, no seré jo qui pose en dubte si allò va ser real o només va ser una burla cap a un món al que es pretenia tindre entretingut en aquell delicat moment. El que si és cert és que al llarg dels temps s'han inventat milers d'històries amb l'únic fi de mantindre engalipat al ciutadà.
Així, de la mateixa manera i quasi amb la mateixa destresa que la major potència mundial va posar en escena l'arribada de l'home a la Lluna, el nostre país va posar en escena el gran pel·liculó de la transició a la democràcia, pel·liculó que va comptar amb un gran nombre d'actors d’elevat prestigi, que marcaren les nostres vides i que, encara ara, continuen marcant-la amb magistrals mostres de talent escenificades davant multitud de ciutadans, que convertits ara en mers espectadors, aplaudeixen o esbronquen depenent dels seus gustos cinematogràfics.
Durant aquests anys hem pogut veure tot tipus de gèneres, inclòs desgraciadament el bèl·lic. Recorden aquella cruel seqüència protagonitzada pel famós “Trio de las Azores”?
Però les modes canvien i les escenes ara són molt més glamouroses. Els galants llueixen elegants vestits de Milano i les dames combinen el roig amb esplèndides bosses de Luis Vuitton. Els actors, viuen a cos de rei amb els dividends obtinguts en taquilla, i mentrestant, en els carrerons de la ciutat les rates i les panderoles ronden entorn de les escombraries.
No obstant això, aquesta dissertació sobre realitat o ficció és molt real en les nostres vides quotidianes. Se'ns convida a participar en la vida política dipositant un vot en una urna de cristall (eixa entrada adquirida en la taquilla del cinema i que lliurem al acomodador a l'entrar a la sala) i se'ns conta una bonica pel·lícula carregada d'argument i fantasia. Però quan la cinta va rodant veiem que la trama no és més que un engany amb trist desenllaç.
Paiporta no anava a ser menys i també té la seua pròpia producció cinematogràfica, i no de baix cost precisament. Sota el títol, “Les 100 propostes” i amb un pressupost anual de més de setze milions d'euros s'està rodant una quatrilogía avorrida i d'insuls desenllaç, d'eixes que quan acaben et preguntes, ja ha acabat o m'he quedat adormida i estan fent un intermedi?
I és que en el tràiler promocional se'ns va anunciar que la trama tindria lloc en un enclavament meravellós, net, verd, accessible i amb gran varietat d'escenaris. L'argument anava a ser variat i els protagonistes (en aquest cas els ciutadans) anaven a veure's immersos en un fum d'activitats i aventures. Segons els productors, la saga anava a generar milions d'euros que pagarien el cost de producció i deixarien a més beneficis al municipi, a Paiporta.
Però en lloc d'açò estem veient (anem ja per la segona part) una fotografia depriment, amb escenes rodades al costat de contenidors plens de fem o en solars bruts i àrids i on els primers plànols sempre són de l'únic protagonista, l'alcalde del poble. Els beneficis encara no els hem vist i el més greu és que per on ha passat l’equip de rodatge sembla com si hagueren filmat “La Guerra de les Galaxies” (miren sinó com ha quedat l’Avinguda de la Independència). El film no està tenint més que pèrdues econòmiques, de fet va a començar el rodatge de la tercera part i no sabem encara si podran pagar la cadira de la directora escènica, això si, ací els actors també tenen un bon caché.
Potser ara no quede més remei que engolir-se el final de la saga, però els recomane que dins de dos anys compren entrades per a un film diferent.
Isabel Martín Gómez
Regidora Compromís Paiporta
http://compromispaiporta.blogspot.com/
Així, de la mateixa manera i quasi amb la mateixa destresa que la major potència mundial va posar en escena l'arribada de l'home a la Lluna, el nostre país va posar en escena el gran pel·liculó de la transició a la democràcia, pel·liculó que va comptar amb un gran nombre d'actors d’elevat prestigi, que marcaren les nostres vides i que, encara ara, continuen marcant-la amb magistrals mostres de talent escenificades davant multitud de ciutadans, que convertits ara en mers espectadors, aplaudeixen o esbronquen depenent dels seus gustos cinematogràfics.
Durant aquests anys hem pogut veure tot tipus de gèneres, inclòs desgraciadament el bèl·lic. Recorden aquella cruel seqüència protagonitzada pel famós “Trio de las Azores”?
Però les modes canvien i les escenes ara són molt més glamouroses. Els galants llueixen elegants vestits de Milano i les dames combinen el roig amb esplèndides bosses de Luis Vuitton. Els actors, viuen a cos de rei amb els dividends obtinguts en taquilla, i mentrestant, en els carrerons de la ciutat les rates i les panderoles ronden entorn de les escombraries.
No obstant això, aquesta dissertació sobre realitat o ficció és molt real en les nostres vides quotidianes. Se'ns convida a participar en la vida política dipositant un vot en una urna de cristall (eixa entrada adquirida en la taquilla del cinema i que lliurem al acomodador a l'entrar a la sala) i se'ns conta una bonica pel·lícula carregada d'argument i fantasia. Però quan la cinta va rodant veiem que la trama no és més que un engany amb trist desenllaç.
Paiporta no anava a ser menys i també té la seua pròpia producció cinematogràfica, i no de baix cost precisament. Sota el títol, “Les 100 propostes” i amb un pressupost anual de més de setze milions d'euros s'està rodant una quatrilogía avorrida i d'insuls desenllaç, d'eixes que quan acaben et preguntes, ja ha acabat o m'he quedat adormida i estan fent un intermedi?
I és que en el tràiler promocional se'ns va anunciar que la trama tindria lloc en un enclavament meravellós, net, verd, accessible i amb gran varietat d'escenaris. L'argument anava a ser variat i els protagonistes (en aquest cas els ciutadans) anaven a veure's immersos en un fum d'activitats i aventures. Segons els productors, la saga anava a generar milions d'euros que pagarien el cost de producció i deixarien a més beneficis al municipi, a Paiporta.
Però en lloc d'açò estem veient (anem ja per la segona part) una fotografia depriment, amb escenes rodades al costat de contenidors plens de fem o en solars bruts i àrids i on els primers plànols sempre són de l'únic protagonista, l'alcalde del poble. Els beneficis encara no els hem vist i el més greu és que per on ha passat l’equip de rodatge sembla com si hagueren filmat “La Guerra de les Galaxies” (miren sinó com ha quedat l’Avinguda de la Independència). El film no està tenint més que pèrdues econòmiques, de fet va a començar el rodatge de la tercera part i no sabem encara si podran pagar la cadira de la directora escènica, això si, ací els actors també tenen un bon caché.
Potser ara no quede més remei que engolir-se el final de la saga, però els recomane que dins de dos anys compren entrades per a un film diferent.
Isabel Martín Gómez
Regidora Compromís Paiporta
http://compromispaiporta.blogspot.com/
Publicar un comentario