Qüestió d’imatge

La imatge personal és una característica fonamental en la societat actual. Sempre ho ha estat, encara que en altres temps només afectara a les classes altes i no assolira la generalització que observem en els nostres dies. I un dels àmbits on el cultiu de la imatge ha adquirit una importància decisiva és entre la classe política. Cert és que una persona pot ser ben plantada o malgirbada, guapa o lletja, coixa o amb berrugues a la cara, segons haja obrat la natura, i que això no constitueix cap mèrit o demèrit perquè ningú n’és responsable, a tot estirar és una pura qüestió de genètica. Però també és cert que les persones menys agraciades sempre han intentat dissimular els seus “defectes” (unes cames lletges, la calvície, una panxa voluminosa...) amb trucs diversos (roba ampla, barrets, faldes o pantalons llargs, etc.) i, pel contrari, les més afavorides per la natura sempre han tendit a mostrar als altres les seues “virtuts” (roba cenyida, escots generosos...) Qüestió d’estètica, d’imatge personal, com es deia al principi.

Per això sorprén l’actitud del nostre alcalde, el Sr. Ibor. Tots coneixem la seua aparença física i fóra lògic esperar una certa prudència en l’ús de la seua imatge. I, en canvi, en els últims temps la imatge de l’alcalde ha sigut omnipresent en els mitjans de comunicació i, de manera exagerada, en el Butlletí d’Informació Municipal (BIM) que, no ho oblidem, paguem entre tots. En els darrers números és pràcticament impossible trobar alguna fotografia amb persones en què no aparega el primer regidor. Té igual que siga una carrera ciclista, una visita a l’institut, un acte faller o l’adoració nocturna. Sempre se’l pot trobar en primera fila. Deu ser una consigna, no pot ser casualitat. I posats a vore el costat positiu, tampoc ens podem queixar. Imaginem-nos com seria una translació sonora del BIM amb una veu tan característica com la seua.

És evident que el nostre alcalde és un entusiasta de la imatge en un sentit ben ample i que té tendència a acaparar-la i publicitar-la de manera compulsiva. Si s’entra en la web de l’Ajuntament es pot llegir en la seua biografia que actualment, a més d’exercir la seua professió d’advocat i d’ostentar l’alcaldia de Paiporta és: a) President de la Comissió d’Immigració i de Relacions amb la Unió Europea de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP); b) Portaveu en la Mancomunitat de l’Horta Sud; c) Conseller del Consorci TDT de Torrent; d) President del Consell de Salut del departament 9 de l’Hospital General; e) representant de la FVMP en la Mesa de Solidaritat autonòmica; f) representant de la FVMP en el Consell del Voluntariat; g) membre de l’EMTRE (Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus); h) membre de l’EMSHI (Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics); i) diputat provincial. I la web municipal acaba amb un inquietant etcètera. O aquest senyor no sap delegar o intenta estar en molts llocs per a fer-se “visible” o millor “posar-se en valor”, una expressió que entusiasma als polítics populars. Qüestió d’imatge, al capdavall. El que costa d’entendre és com pot suportar tota aquesta càrrega de faena pública (i fer-la bé) i compaginar-la amb la seua professió d’advocat en exercici. És realment digna d’admiració la seua capacitat de treball.

Una de les penúltimes notícies aparegudes en els mitjans amb ell de protagonista va ser la seua presa de possessió del càrrec de diputat provincial. I que, a més, ho fera en valencià. Sí, el Sr. Ibor en valencià! Deu ser qüestió d’imatge o de fer-se el simpàtic davant del Sr. Rus, president de la Diputació. Perquè la seua pràctica al poble s’ha caracteritzat per un monolingüisme bel·ligerant, pràcticament un abertzale castellanista. De manera metòdica, qualsevol escrit o correu electrònic que se li adrece com a alcalde en valencià és respost en castellà, infringint no només allò que estableix la llei sinó també la més elemental norma d’educació i de cortesia. Com a persona particular té dret a usar l’idioma que més li plaga però com a alcalde no. Si algun amable lector en té dubtes, que entre a la pàgina de l’Ajuntament (http://www.aytopaiporta.es). Si s’entra en la versió valenciana les pestanyes de l’esquerra estan, lògicament, en valencià. Però si cliques en la pestanya de l’alcalde (l’única, per cert, que té fotografia), per art de màgia totes les pestanyes que estaven en valencià passen a estar en castellà. Deuen ser misteris de la informàtica que al revés mai passen.

Qüestió d’imatge es deia al principi. Com dir unes coses en la campanya electoral i a les poques setmanes actuar en sentit contrari al promés. La pràctica supressió de les ajudes a les famílies per als llibres de text o l’intent de suprimir part de l’Escola d’Adults es fan a finals de juliol perquè ningú s’entere. Per no parlar de la pujada de més d’un 200% de la taxa del fem de l’EMTRE (del qual forma part el Sr. Ibor) I contra tot pronòstic, hi ha hagut mobilitzacions contra les seues polítiques en ple estiu que l’han fet recular parcialment. I ha eixit als periòdics, cosa que no li agrada gens quan la notícia no li és favorable. També deu ser una qüestió d’imatge la resposta als incidents dels primers dies de festes, on l’Ajuntament es despenja amb una nota oficial memorable que (només hi ha versió castellana) comença així: Ante las noticias aparecidas sobre incidentes en el Recinto Ferial... Sobren els comentaris d’unes festes on l’Ajuntament només ofereix als ciutadans, i als jóvens en particular, un botellòdrom i discomòbil. Per a després, com a donzella ofesa, limitar els horaris i l’accés a l’alcohol després dels incidents. Potser esperava que la joventut jugara al parxís i beguera només aigua en les carpes. Això sí, unes carpes ben boniques. Deu ser qüestió d’imatge.

                                                                       Josep Fuster